Blogia
SobreatiC

PASSEM A L'ACCIÓ?

Companys i companyes...

el fet que aquest blog estigui actualitzat a etzibades( ara tres articles, ara cap en un mes) en realitat no és només fruit de la ganduleria o de la volatilitat de l’inspiració artística. Avui he descobert que forma part de la part més negativa de la nostra tradició mediterrània. I com he arribat  a aquesta conclusió? Doncs no ho sé però si que sé la determinació que he pres: a partir d’ara intentaré ser més sistemàtic en determinades situacions...

I d’on collons ve akesta reflexió o millor, on collons va? doncs això, que ja n’hi ha prou. malgrat l’alegria de viure, al llarg d’un dia qualsevol, en pre-campanya electoral una mica més, convergeixen cap a nosaltres motius suficients per indignar-nos deu mil vegades. I què fem? ens indignem i ja està. Jo avui he decidit que ja n’hi ha prou i que em dedicaria a queixar-me de les coses que m'indignen per deixar constància d'aquesta. I de la mateixa manera, us animo o animaria a fer el mateix.

Què ha passat per arribar en aquest extrem? Doncs que estem a la setmana de la mobilitat i l'administració ens diu que és molt fantàstic anar en transport públic i tot això que hi guanyem tot. I jo hi crec. Així que he anat amb cotxe( no hi ha transport públic per arribar-hi) a l'estacio de tren RENFE de la meva humil i mediocre vila, a nivell de transport públic, naturalment, i resulta que no he pogut aparcar per agafar el tren de les 7:51 del matí!!! atenció, ni en el mini-parking renfe, ni al descampat habilitat per fer de parking hi havia cap lloc i a la plaça del costat no hi ha res perquè està tota potes enlaire. Com que tenia el ferm compromís amb el transport públic i amb arribar puntual a l'hora, m'he vist abocat a aparcar en un lloc on no és permès d'aquest aparcament... sota l'amenaça d'avisar a la grua...

Amb el rau-rau de saber si em trobaria el cotxe al tornar, tot i tenint clar que la grua no podia accedir en cap cas en el lloc on el tenia( fisicament impossible), he marxat a la feina, amb el convenciment que havia de fer alguna cosa. I així ha estat: he fet una reclamació a renfe... però no hi ha ningú de renfe a la humil vila per atendre't: és a dir, ara, la venda de bitllets i tota l'atenció al públic la porta el personal del bar, obviament, d'origen immigrant, per tant, amb dificultats de comprensió de la llengua i sense ni idea de com funcionen els procediments de la fulla de reclamació, que sí que m'han facilitat, al menys... ufff. bé. Almenys, avui ho he fet. Tinc el ferm propòsit de fer-ho cada dia... o fins que me'n cansi...jejeje.

ànims, deixem constància de les nostres indignacions...

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

papinho -

Papinho!
Molt ben fet lo de demanar la fulla de reclamacions, o millor, la pròxima vegada ja et regalaré un pal dels que feia el meu avi i quan et trobis en situacions d'aquesta envergadura, cop de pal als collons!
I què és això que ara la gestió dels clients de renfe la porta la gent del bar? Quan tinguis el pal amenaça als sudaques inèptes (tipus "mongüi" Pans&Co) del bar que es fotin les piles!

Saluten
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres