TRET DE SORTIDA CONTRADICTORI
Aquesta nit ha començat la campanya electoral al parlament de Catalunya. La veritat és que no em fa cap il.lusió. Ningú aporta gaire il.lusió, ningú aporta res realment carismàtic, ningú ofereix alguna cosa que no estigui molt desgastada. Fins el dia 1 sentirem coses, moltes coses, gairebé cap d'interessant, gairebé cap de nova. Acusacions creuades, sense massa convicció i sobretot sense gaire auto-crítica. Res de nou. I tampoc no m'entusiasma cap final. Dels que es perfilen com a possibles presidents de la Generalitat, cap desperta cap tipus d'entusiasme, a part d'alguna curiositat colateral. No crec que cap dels dos aporti un alè nou a la política catalana.
En canvi, sembla com una estranya profecia, aquests dies seran decisius pel meu futur. Clarament vist que la meva vida dels propers mesos( i potser anys) no tindrà massa relació amb la realitat política a Catalunya, sí que cada dia influirà en la meva capacitat per resoldre els dubtes de cara el futur, en assentar les oportunitats que tindré, en un ferotge compte enrere del que encara no n'acabo ni de ser conscient. no puc perdre temps, he de fer gestions i tancar camps oberts, batalletes, fer papers, enllestir temes pendents... I, per tant, ser resolutiu en petits grans temes espinosos... i econòmics.
Podria ser que la tardor precipiti els esdeveniments en una espècie de compte enrere macabre... o com si fós un advent cap a l'esdevenidor o cap el següent canvi d'etapa que ens espera... No ho sé, tot sovint aquesta época porta a precipitar realitats i situacions...
La qüestió és que entre badada i badada, ja només queden tres setmanes... i el rellotge continua sense aturar-se ni un moment, ni de dia ni de nit... cada moment, cada segon, compta...
2 comentarios
andyyyy -
jo -