Blogia
SobreatiC

ARA QUE JA ESTEM SOLS...

Ara que ja estem sols, que ningu recorda que escric aqui, es el moment de les confidencies.

No estic segur si ja he apres a controlar el neguit o l'ansietat em marca suament l'existencia. Estic tranquil, sense massa motiu, com tampoc el tenia  per estar massa nervios. Estic esperancat, sense mes garanties que ahir, pero amb la sensacio que faig el cami que he de fer.

perque uns dies ens sentim amb tanta forca d'ensortir-nos-en, i d'altres ens ofeguem( no en un vas d'aigua, pero si en un cubell de pall)?

No ho se. potser hi ha algun secret amagat. Quan aconsegueixes fer un petit pas de contacte amb gent que t'estimes, i n'obtens una bona respostar, suposo que hi ajuda molt.

Potser, despres de tot es veritat que no tot son els numeros, tambe hi ha les abracades...

 per tant, a tu estimat lector, tambe te n'envio una perque la puguis sentir quan mes la necessitis...

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

el pibe -

una abraçada per tu tb! Ke fort, cada vegada que entrava a la teva blog mai veia cap article nou, pk la tens configurada del revéssssssssss!!!!

un petón andreu!

gonzi
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres