Blogia

SobreatiC

VACANCES... UNA ALTRA OBLIGACIÓ???

Estem immersos en la primera fase de l’anomenada SETMANA SANTA, que generalment s’assimila amb VACANCES DE SETMANA SANTA.

AQUÍ invitem a dos nivells de reflexiÓ:

a) ¿ Té sentit que la progració escolar( les escoles públiques i, per tant, laiques també), l’universitari, el calendari laboral, etc es basi en una tradició per dogmes de fe de la religió Catòlica, quan la major part de població es declara( com a mínim) no practicant?

És més, tenint en compte que les dates d’aquesta setmana santa i Pasqua catòlica canvïen cada any perquè es basen en la major proximitat a una lluna plena després de l’equinoci de primavera( si no és correcte, prego rectificació)- perquè en els escrits sagrats per al dogma Catòlic consta que quan es va anar a l’hort de getsemaní a resar després de l’últim sopar hi havia una lluna plena gran i resplandent.... - hem d’estar tots pendents de quan caurà divendres sant cada any?

b) LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA( AMÉN) diu que tenim el dret a treballar. Però és un dret o és un deure? Perquè, si jo decidís no treballar mai més, l’estat m’acceptaria i s’ocuparia de mi? I si no he cotitzat? PERÒ ATENCIÓ, entremig de tanta obligació, Perquè tinc l’obligació de fer VACANCES? I si vull treballar? Perquè he de tenir de festa el mateix dia que tothom i gastar el doble per fer el mateix que tothom en el mateix moment, anar a les mateixes hores i col.lapsant les mateixes carreteres que tothom, sentir-me un animal estrany si no he decidit planificar cap desplaçament a mitja distància o no laboral....

MALGRAT LA CONFUSA ARGUMENTACIÓ QUEDA CLAR UNA COSA: si treballar és un dret, perquè fer vacances és una obligació?

La única explicació és que el sistema consumista exagerat on som només funciona si dediquem una gran part de les nostres capacitats a consumir i fer despesa, que ens obligarà a estar ben atrapats treballant fins i tot en feines que no suportem un munt d’hores i molts dies, fins que necessitarem com bojos tenir la possibilitat per obligació fer vacances i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder justificar-nos que gastem el què volem perquè per això treballem com bojos, que ho haurem de fer fins a unes properes vacances on, després d’estar ben atrapats treballant fins i tot en feines que no suportem un munt d’hores i molts dies, fins que necessitarem com bojos tenir la possibilitat per obligació fer vacances i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder justificar-nos que gastem el què volem perquè per això treballem com bojos, que ho haurem de fer fins a unes properes vacances on, després d’estar ben atrapats treballant fins i tot en feines que no suportem un munt d’hores i molts dies, fins que necessitarem com bojos tenir la possibilitat per obligació fer vacances i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder justificar-nos que gastem el què volem perquè per això treballem com bojos, que ho haurem de fer fins a unes properes vacances on, després d’estar ben atrapats treballant fins i tot en feines que no suportem un munt d’hores i molts dies, fins que necessitarem com bojos tenir la possibilitat per obligació fer vacances i poder gastar molt per desestressar-nos, i poder .....

FA DIES QUE EM RONDAVA PEL CAP, AIXÍ QUE... GRÀCIES, LLUÍS.

Potser esperant notícies d'Itàlia, em sento una mica com si tornéssim a passar per coses que jo no vaig arribar a viure...

  ABRIL 74
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

© Edicions l'Empordà

Lletra
Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edició
1975

Discografia
Viatge a Ítaca (1975)
Barcelona. Gener de 1976 (1976)
Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)

http://www.lluisllach.cat/ 

 

QÜESTIÓ DE LLENGÜES

QÜESTIÓ DE LLENGÜES

Encara estem triant quines seran les linies d’intervenció d’aquest blog, però sí que m’agradaria destacar que tindrem especial atenció cap a les LLENGÜES especialment la catalana.

new, new, new

benvinguts i benvingudes, per a mi tb és una nova experiència, avui...

si ho voleu, encara teniu la oportunitat d'influir cap a on us agradaria que això derivés...

anyhow, i would like to create a free space, even a bit multicultural, moreless, trying to be a bit international( or just out of my village...)

benvienue tout le monde...

aspeta ma non tropo, che io non e imparato mai italiano in scoula....

mucha suerte a todo el mundo, ich vermisse sehr viel die stiegl...

 

a.q.s

 

Bienvenido

Ya tienes weblog.

Para empezar a publicar artículos y administrar tu nueva bitácora:

  1. busca el enlace Administrar en esta misma página.
  2. Deberás introducir tu clave para poder acceder.


Una vez dentro podrás:

  • editar los artículos y comentarios (menú Artículos);
  • publicar un nuevo texto (Escribir nuevo);
  • modificar la apariencia y configurar tu bitácora (Opciones);
  • volver a esta página y ver el blog tal y como lo verían tus visitantes (Salir al blog).


Puedes eliminar este artículo (en Artículos > eliminar). ¡Que lo disfrutes!