I POC A POC, VAN PASSANT ELS DIES...
i ja som a dia 20 d'agost... és una sensació estranya, això que vagin passant dies i dies i que quan t'atures a mirar quin dia és, t'adones que fa molts dies que estàs caminant amunt i avall, sense cap destinació concreta... I si t'hi poses, perquè tens temps o estàs estrany, t'adones també de la fragilitat del concepte del temps: quin sentit té que si et passes tot el dia fent feina el dia marxa igual que si et passes el dia sense fer res? Un número al calendari, un lloc en aquests estranys papers penjats a la paret... hores i hores, millor dit, voltes i voltes de rellotges durant les dos vegades dotze hores que malgrat que no facis res de productiu, passen de la mateixa manera, tant si apréns alguna cosa o et diverteixes, com si, simplement, mantens una espècie de ment en blanc, sense cap pensament més enllà de les imatges perdudes del pis on estàs atrapat o refugiat...
no sé si estic preparat perquè els dies passin així, tampoc no sé si estem preparats per entendre l'essència del concepte temporal... I si no hi ha més? I si aquest temps que passa és tant sols una visió estranya del nostre pensament en un instant perdut? Podem dominar el temps? Podem entendre'l? Serem capaços de conviure amb aquest inexorable...
Potser podem aplicar el temps a les sensacions, al temps que ens agradaria compartir amb algú i el que ens agradaria estar sols... No estic segur ni de què és exactament el què hauria de trobar a faltar...
2 comentarios
el argentino -
viendo la vida pasar! -
Recomanacions: pensi menys i gaudeixi més.
Ho trobarà a faltar!