SobreatiC

Febrer de 2009.

L'any ha comencat diferent, amb empentes. Fa mesos que tothom parla de com sera aquest any i ningu no n'espera res de bo, nomes que passi rapid i aixi, com per art de magia, la famosa crisi passi de llarg. Es com qui va a dormir desitjant no aixecar-se al mati sino al migdia o a la tarda.

A mi aquest any m'esta sorprenent. Em sento fort i caminant amb decisio. No se que passara dema o dema passat pero en realitat, cada nou dia mes aviat porta bones sorpreses. I no em puc queixar, sembla que aquest any em deixara recollir fruits sembrats l'any passat. A mes, perque no confessar-ho, en realitat totes les previsions economiques diuen que la meva eterna debilitat financera millorara... que mes puc demanar? be, tot allo que podia demanar, virtualment ho tinc. Nomes la salut d'altri pot ser la peca definitiva per tenir un fenomenal any.

Es febrer, pero encara soc a temps de desitjar-te un molt bon any 2009. En els moments menys facils es quan el millor dels millors surt a la llum.

Viure al sud d’anglaterra no te res a veure amb tot el que vivim que significa el sud. A anglaterra, quan dius a llocs com Nottingham que vas a viure prop de Londres, perceps una sensacio d’admiracio i reconeixement. En general, mes que enveja, es una especie de mirada volent dir" tu si que saps prosperar", un cert respecte de triomf.

I es que zones com Buckinghamshire no tenen res a veure amb el que hagis pogut coneixer al Nord. Aqui, la bellesa del paisatge es combina amb l’atencio als detalls que donen la sensacio de benestar( economic) de lluny. No es que no tinguin zones deprimides o pobres, pero nomes cal mirar la qualsevol carretera per veure la mitjana dels cotxes que hi circulen i t’adones que el nivell de vida aqui no te res a veure. Si ho volguessim comparar amb Catalunya, m’atreviria de dir que es una mica com la zona de Sant Cugat del Valles, que obviament no te res a veure amb el Baix Llobregat o el mateix Bages.

Aqui nomes estem a una hora de Londres, i estem a la frontera entre les zones que son nomes dormitoris de la ciutat i les que ja son arees rurals que els anglesos estimen tant( la country side).

Es una nova experiencia. Es com haver canviat de pais.