SobreatiC

potser perque avui tinc mal de cap o estic cansat, potser perque el balsam de l'anima es cada cop més difìcil de trobar, potser perquè sé que he d'avançar i no ho faig prou ràpid...

Estic confòs, que ja quasi fa riure per repetitiu.

Estic confòs de cansat, de saber si tot em portara a bon port, de si estic preparat per assumir els nous reptes o si n'assumeixo massa constantment...

O potser és justament això, que no soc constant i llavors tot se'm fa massa feixuc.

espero trobar la força ara que arriba la primavera, vull trobar el cami abans que arribi l'estiu.

no se si la vida necessita realment les empentes, pero sembla que la meva si. No se si cada cop puc recordar menys o simplement cada cop tinc la sensacio d'haver de fer empentes mes fortes, per poder fer els salts mes que no pas els passos.

o potser simplement es que , com sempre, res no ha canviat i em costa comencar... pero un cop arrencat... tambe em costa ser constant i mantenir la forma d'allo que intento buscar o tenir...

res, que ja som al mig marc i encara estic esperant que arribi la primavera per sentirme empes a fer tot allo que ja hauria d-estar fent...

Ara que ja estem sols, que ningu recorda que escric aqui, es el moment de les confidencies.

No estic segur si ja he apres a controlar el neguit o l'ansietat em marca suament l'existencia. Estic tranquil, sense massa motiu, com tampoc el tenia  per estar massa nervios. Estic esperancat, sense mes garanties que ahir, pero amb la sensacio que faig el cami que he de fer.

perque uns dies ens sentim amb tanta forca d'ensortir-nos-en, i d'altres ens ofeguem( no en un vas d'aigua, pero si en un cubell de pall)?

No ho se. potser hi ha algun secret amagat. Quan aconsegueixes fer un petit pas de contacte amb gent que t'estimes, i n'obtens una bona respostar, suposo que hi ajuda molt.

Potser, despres de tot es veritat que no tot son els numeros, tambe hi ha les abracades...

 per tant, a tu estimat lector, tambe te n'envio una perque la puguis sentir quan mes la necessitis...