SobreatiC

despres de tant de temps, acabo de veure que aquest blog no esta tancat, i encara hi puc deixar la meva empremta...

aixo si que no m’ho esperava. I no nomes perque des d’aquest teclat angles no puc posar ni accents ni punyetes( aprofito per disculpar-me, a l’amable lector i al Sr. Pompeu Fabra), si no perque l’horoscop em deia que retrobaria algun vell amic i, esta clar que es aquest blog, ho interpretare com un altre senyal del desti que m’obliga a deixar per escrit pensaments i cabories...

Avui, gairebe 5 de maig de 2008 rellegeixo moments i histories viscudes, algunes deixades en escrit en moments bons i dolents.

Espero que no sigui l’ultim dia, sino el comencament d’una nova temporada, plena d’inspiracio i positivitat!!!

Viure al sud d’anglaterra no te res a veure amb tot el que vivim que significa el sud. A anglaterra, quan dius a llocs com Nottingham que vas a viure prop de Londres, perceps una sensacio d’admiracio i reconeixement. En general, mes que enveja, es una especie de mirada volent dir" tu si que saps prosperar", un cert respecte de triomf.

I es que zones com Buckinghamshire no tenen res a veure amb el que hagis pogut coneixer al Nord. Aqui, la bellesa del paisatge es combina amb l’atencio als detalls que donen la sensacio de benestar( economic) de lluny. No es que no tinguin zones deprimides o pobres, pero nomes cal mirar la qualsevol carretera per veure la mitjana dels cotxes que hi circulen i t’adones que el nivell de vida aqui no te res a veure. Si ho volguessim comparar amb Catalunya, m’atreviria de dir que es una mica com la zona de Sant Cugat del Valles, que obviament no te res a veure amb el Baix Llobregat o el mateix Bages.

Aqui nomes estem a una hora de Londres, i estem a la frontera entre les zones que son nomes dormitoris de la ciutat i les que ja son arees rurals que els anglesos estimen tant( la country side).

Es una nova experiencia. Es com haver canviat de pais.